Setmanes i dies buscant brossa per a deixar constància d'aquestos dubtes de merda. Temps que he perdut tractant de posar-li voluntat. És com si aquest cervell s'hagués secat de veure tant de fem i olor de podrit al meu voltant.
Lletres negatives que escric orgullosa perquè no vull més que descarregar un pes que no tinc ganes de carregar.
Algun dia aconseguiré ser passota i mirar el meu melic, i veure'l tan bonic que no m'importara el més mínim el futur, ni que existeixen d'altres a qui he de cuidar i atendre.
Primer m'he de suportar a mi mateixa, així que si esperes la meua compassió queda't asseguda que et cansaràs.
Vull ser lliure i prompte trobaré la manera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario