La meua força

D’on l’he tret fins ara? Hi ha una part del cervell anomenada, hipotàlem. Aquesta part té molt a veure. 

Com es sol dir, la fam aguditza l’enginy (ingeni). D'ahí l'has tret i la trauràs. Has arribat al punt on estàs passa a passa. Has sabut canalitzar tota eixa energia que tens dins cap a la recerca de les teues fortaleses. Has sabut on anar a buscar la resposta, l'ajuda.

T'has acceptat i valorat, malgrat haver-te trobat davant situacions complicades. T'has crescut davant les adversitats i n'eres conscient. Perquè solament les persones valentes, són capaces. Recorda quan t'anaves refent a tu mateixa. També quan decidires deixar enrere costums i companyies que t'anaven enverinant. En aquells moments et donava igual l'opinió de la resta, que les teues necessitats foren incompreses per la majoria.  Al teu cap persistien les ganes de saber quin seria el camí adequat.

Per això, eres forta i resilient. Perquè has sabut detenir els pensaments irracionals. Allò que a dins teu et deia: "Eres dèbil", ho transformares en >> "De vegades puc permetre'm ser dèbil". Després de la tempesta arriba la calma. Has canviat  hàbits i creences que t'han enfortit. Continues amb les ganes d’autoconeixer-te.  

Eixe èxit sols l'obté qui pren les dificultats com a aprenentatges. Qui trau el coratge, tenint clar que la vida no és un camí de roses. Davant eixe plantejament és senzill seguir avançant. 

Que puc aprendre jo de tot açò? Cal vore la vida amb optimisme. Res és completament positiu ni negatiu. Cal centrar-se en els aspectes positius, cal disfrutar dels reptes. Confiar en les capacitats pròpies. Sé quins són els meus límits i fins on arribe. He sigut flexible i m’he adaptat als canvis quan m'ha sigut possible. M'he obert a les noves opcions sense aferrar-me excessivament a les velles decisions. Perquè també he pogut traure-li el profit a les experiències. He sigut creativa, per a refer-me. Fent un bon ús de la meua imaginació he transformat l’experiència dolorosa en alguna cosa útil i fins i tot bella. De vegades he afrontat l’adversitat amb humor, m'he rigut amb mi mateixa de les errades. M'agrada la paraula perseverant i la capacitat de lluita

Amb tot, sóc realista i accepte que no puc controlar totes les situacions, hi ha coses que no depenen de mi i que encara que s'estan entrenant no sorgiran de sobte, no, les coses no són tan immediates. Les paraules sempre i mai són ficció.

De cara el futur tinc més d'un repte.  Obrir-me a les persones i saber quan és necessari demanar ajuda. Davant d’una situació que em puga generar conflictes o malestar cal valorar les diferents alternatives. No aferrar-se excessivament als meus plans o a una única solució. M'agradaria esbrinar la millor manera d'afrontar la incertesa del futur estant “únicament” en l'ací i en l'ara.  Que l’ahir siga utilitzat per a mostrar-me qui sóc ara. Potser siga, com aprendre a conviure en la incertesa. Vull aprofitar el sentit del corrent i fluir amb ell. Vull ser conscient de tot el que he escrit i assumir els objectius de cara al futur,  amb paciència.