Audiovisual?

 

Encapuxades

Aquestes veus sense rostre eren femenines.
Benjamin no s'esperava que aquella casa també haguera estat ocupada. Ja no tenia la por que unes hores abans havia experimentat. Va maleïr aquelles dones amb rostres desfigurats.
-A que haveu vingut ací? Que voleu de mi?
- Tu millor que ningú saps que és allò del teu passat que has volgut sufocar.
Un nus a la gola el tenia bloquejat. Però segons més tard va reaccionar amb agressivitat. Les va espentar a la vegada però les encaputxades ni es varen moure del lloc.
Benji es trobava furiós i va recordar tots aquells moments traumàtics que va viure a aquella casa i que amb parsimònia havia esborrat.
Un corrent de llàgrimes ofegades li queien com mars per la cara. Feia tants anys que no explorava aquella angoixa. Per segona vegada va voler atacar estrangulant a aquelles figures encaputxades. Però no els podia fer mal i això li accelerava el pols. Sentia com el cor estava a punt d'explotar.
Tot seguit, va agafar les cadires i les va estampar contra el terra, contra les parets i l'angoixa no amainava.
-Desgraciades, no sé com ho faré però acabaré amb vosaltres encara que siga l'última cosa que faça!
Cridava desgarrant-se la veu, agressiu i més irascible que mai. Ja no temia per la seua vida. L'únic que volia era fugir de les emocions que sentia, i no sabia com desfer-se'n.  Les dones encaputxades eren les culpables de la seua sensació d'impotència. Alguna cosa li estava passant i l'únic que volia era arrosegar els seus rostres per terra per assaborir la major de les revenges. De sobte va reviure eixos nivells d'odi, amb la diferència que el cos aquesta vegada li demanava sang . Les ganes de matar-les eren exagerades.